El 1607, Santa Joana de Lestonnac va fundar la Companyia de Maria a Bordeus.

Aquesta ordre va arribar a l’estat espanyol el 1650 (Casa de Barcelona) i, en el primer terç del segle XVIII, les religioses barcelonines s’establiren a la Seu d’Urgell. El dia 2 de març de 1750, cinc religioses de la Companyia de Maria (M. Teresa Fillol, Gertrudis Coma, Maria Cassany, M. Antònia Coma i Ignàsia Fillol) van sortir de la Seu d’Urgell, per tal de crear una fundació a la ciutat de Lleida. El dia 7 van entrar a Guissona, on foren rebudes pels comissionats del bisbe de Lleida (G. Galindo). No arribaren a la capital del Segrià fins al 9 de març de 1750, quan foren mereixedores d’una calorosa rebuda per part del poble i les autoritats lleidatanes.

El bisbe els facilità un allotjament provisional en el Seminari Vell, fins que l’1 de maig de 1755, s’inaugurà solemnement el convent del c/ La Palma, iniciant-se aquell mateix mes les classes de les pensionistes i externes.

El Col·legi va patir totes les circumstàncies polítiques i històriques que van afectar els centres religiosos.

Fou el 23 de juliol de 1936, a causa de la Guerra Civil, quan es varen haver de dispersar les 47 religioses de la Comunitat.

En acabar la guerra i quan es va poder reunir la Comunitat, es va organitzar la vida educativa al carrer Canonge González, en una finca propietat de Maria Macià, tot esperant l'acabament de les obres de l'actual edifici de Prat de la Riba.

Fou el curs 1953-54 quan es van iniciar les classes de les noves instal·lacions a l'Avinguda Prat de la Riba.

Cap als anys 70 és quan es van notar més els canvis de nivell eclesial i sociològic. Aleshores la Companyia de Maria va parar-se a reflexionar de cara al futur dels Col·legis.

Es va considerar que el de Lleida reunia unes condicions importants per poder fer uns plantejaments de tipus participatiu.

I fou l’any 1978 quan va quedar constituïda la Societat Cooperativa de Pares del Col·legi Lestonnac "L’Ensenyança". Una vegada més, la "Casa de Lleida" de la familia Lestonnac, s’anticipava als fets i donava una resposta de futur dins del marc de la cooperació.